Anuncis 60s-70s

 

Continguts de denúncia

 

1.     Perpetuació de rols socials estereotipats i la manifestació dels homes com a experts.

Exposaré els rols socials, els models de comportaments definits per una societat determinada, els comportaments que s’espera en relació al gènere, concretament en la identitat sexuada, sobretot, fent referencia a la construcció psicològica.

No solament exposaré la dona en una posició laboral inferior, sinó un estat d’inferioritat permanent, l’atribució d’una incapacitat per resoldre els problemes per elles mateixes, sempre amb la necessitat de ser aconsellades, perquè elles “no en saben”. Aquesta inferioritat s’explica a través d’un “fals” atribut emocional que destaca en la identitat femenina, el descontrol de les seves emocions.

NO-DO: https://youtu.be/mx6bSfx6jIg?si=3-Vj2wOT9_JKt1zD

 

2.     Menyspreu al paper de la dona, l’avocació per a la vida de l’home i la seva autoritat a la llar.

Uns anys abans la publicitat sexista era encara més habitual. I, en alguns casos, fregava el que ara seria considerat il·legal. Seguint amb els rols socials establerts, puntualitzaré el rol domèstic de la dona, un rol que en la publicitat s’ha mostrat amb trets que avui dia identifiquem com a violència de gènere.

“No importa el que ha passat, ell és un home i vostè l’estima.” Aquest és un eslògan que pertany a un anunci de perfum dels anys 60 de la marca “Lucky”. Una publicitat que tracta la violència de gènere sense cap problema, inclús aparentant promoure-la o considerar-la com un fet que no mereix importància.

Coca Cola: https://youtu.be/19pIyEvQLtU?si=Bta2HhAsNLYdF1aj

Conyac Soberano : https://youtu.be/F49If5qxKC4?si=pQy6GgzoGgLOAmEa

 

3.     Utilització de la dona només com a objecte sexual, l’obsessió a l’estètica femenina.

En aquest cas vull debatre envers la manera en la qual vivim i ens comportem amb el nostre cos tenint present la pressió publicitària que des de generacions passades ha pertorbat el gènere femení.

Ho relacionaré també en com les dones hem acabat designant el cos com a mercaderia que s’ha d’exhibir per així ser desitjades. Faré denúncia de la publicitat que ha promogut resoldre la manca d’una atributs estereotipats per mitjà del consum  de determinats productes.

Crema Pond’s 1960:  https://youtu.be/TH7HhrF5e-8?si=niPIsGeNUDClxwbd

Aigua Font Vella: https://youtu.be/AIaO2Pw9gJM?si=CYYydnLtyOvIN6xd

 

 

Plantejament de la pràctica

 

1.     Primer plantejament

Partia de dos miralls col·locats de tal manera que un reflectís l’altre, és a dir, encarats. En la part posterior d’un d’ells la intenció era projectar una imatge d’una figura femenina totalment estereotipada.

Enmig dels dos miralls pretenia ubicar un participant que a primeres quedés ocult darrere del mirall on es projecta, però que gràcies al reflex del segon mirall, la utilització de la perspectiva i l’adequada distribució dels elements, apareixes en la instal·lació com l’antagònic de la figura projectada.

La projecció vindria a ser la realitat tangible, en aquest cas serien tots els anuncis publicitaris, mentre que la part reflectida representaria totes les conseqüències/problemàtiques que genera.

Volia fer ús de recursos audiovisuals com una bona il·luminació i el so, per poder produir un ambient en la instal·lació que orienti la percepció de l’espectador. Plantejo un llum tènue, pràcticament en absència de llum i la presència d’una veu d’ambient que citi diferents eslògans masclistes d’anuncis exposats.

 

 

 

2.     Plantejament definitiu

 

A través de l’estudi d’anuncis publicitaris dels anys seixanta, decideixo fer un gir a la meva idea a priori. Em centro en tres continguts que persisteixen en els discursos publicitaris per fer-ne denúncia: els rols socials estereotipats, l’autoritat masculina i la feminitat com objecte sexual.

Proposo un nou emplaçament: El CCCE Sala Escorxador d’Elx, un espai que em permet fer ús d’una sala interior bastant fosca, que té una paret coberta de mirall. Doncs bé, la meva idea és realitzar una videoinstal·lació juntament amb una petita performance.

Pel que seria la videoinstal·lació consistiria en tres projeccions contigües sobre tres llenços diferents col·locats tapant el mirall. Cadascuna de les projeccions s’iniciarà en una temporalitat diferent, és a dir, cada trenta segons començarà una, en l’últim minut, totes tres s’estaran reproduint simultàniament.

Les tres projeccions de vídeo seran anuncis publicitaris dels anys seixanta, en cadascun dels llenços es projectarà un contingut de denúncia diferent. En el temps d’espera abans d’iniciar la projecció hi haurà projectada una imatge d’un collage de diversos cartells publicitaris que presenten missatges masclistes.

Sobre la part performativa, consistirà en una vegada finalitzades les tres projeccions, és a dir, quan es torni a iniciar de 0 cadascun dels vídeos, apareixerà dins la instal·lació un participant, el qual es dedicarà a despenjar els llenços, deixant el descobert els miralls que reflectiran la imatge d’aquest.

El participant serà una dona, a primera vista, la imatge estereotipada, mantenint-me amb la mateixa línia discursiva de les projeccions. En destapar els miralls i veure el seu reflex “imposat i artificial” es començarà a desvestir fins quedà amb roba interior. Tot seguit es dirigirà a la càmera i finalitzarà la gravació.

En un principi seria mantenir la idea de so i llum que havia proposat anteriorment, ja que considero que acompanyen de forma coherent a la instal·lació, de fet, crec que poden reforçar i donar força el discurs.

 

 

 

3.     Inspiració

 

Cites extretes de  (García, 2024)

 

Aristóteles definió a la mujer como un “varón frustrado”, “un varón deforme” “incapaz de fabricar semen”

Este estereotipo se mantiene fijo mediante la imagen que dan de él los cuentos infantiles, donde la virginidad de la doncella es custodiada o deseada por un caballero, y la bruja siempre es una anciana que envidia a la joven y busca obtener lo que ya no tiene, la juventud.

La cultura regula y rige las facetas de la vida de una persona por medio de normas, y estas normas, en continuo proceso de transformación y evolución (o involución), tienen como función la supervivencia de un grupo. A través de las instituciones, estos grupos instauran modelos comportamentales y educan para segregar y rechazar la diferencia, con lo que generan la imposibilidad de construir cualquier alternativa de identidad por fuera de los límites establecidos.

“La sociedad condiciona la mirada sobre cualquier diferencia o cualquier desviación de la norma (masculino, blanca, heterosexual) nombrándolas en primer lugar preventivamente”. A través de estas normas aprendimos que éramos buenos, malos, mujeres, hombres, felices, tristes, blancos, negros etc. Somos lo que aprendimos, pero no podemos invisibilizar otras maneras de Ser.